Català
English
Español
NOTÍCIES
SOBRE HANGAR
ACTIVITATS
SERVEIS
BEQUES
BLOG
LOGIN
[Descarrega aquest media]
[Inscrusta'l en el teu web]
[Pantalla complerta]
Sumi's a favorits
Alberto Gracia
publicat el 16-07-2010 a "Artistes Residents"
vist
24
vegadas
Entrevista al artista resident Alberto Gracia
Comentaris per aquest media
Enviar un comentari
Últims media en aquest canal
Alberto Gracia
Lola Lasurt
Persona
La ciutat Suplantada
Categories
performance
Documental
Presentación
Activitats
Altres media a la categoria "Artistes Residents"
Alberto Gracia
Lola Lasurt
Alberto Gracia
TVBOY
Altres media de l'autor "Hangar"
Alberto Gracia
Lola Lasurt
Layla Juma part 02 presentació MACBA
Layla Juma part 01 presentació MACBA
Altres media relacionats per paraula clau
Alberto Gracia
Alberto Gracia
Ana Álvarez Recalde
Entrevista a Jordi Mitjà
)
)
)
 es configuren com un espai d’intercanvi de coneixement i pensament. En un format de debat obert es proposa reflexionar entorn a les problemàtiques de la ciutat contemporània des de les seves múltiples vessants: història, antropologia, arquitectura, urbanisme, economia, ecología, cultura, moviments veïnals...<br /><br />This constitutes a collective undertaking which seeks to rename and afford meaning to words that have lost their meaning. It is an endeavour which brings together myriad voices from across the city and includes individuals associated with the project REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat (Rethink Barcelona_Recover the City).<br /><br />The REpensar Barcelona (2005-2008) seminars are conceived as a forum for the exchange of knowledge and ideas. In the form of an open debate, the issues put forward for discussion include the problems of the contemporary city from its multiple dimensions: history, anthropology, architecture, urban planning, the economy, the environment, culture, local movements, etc.<br /><br />Este es un ejercicio colectivo para volver a nombrar y dar sentido a palabras que han perdido su significado, es un ensayo polifónico que recorre diferentes espacios de la ciudad con algunas de las personas vinculadas al proyecto REpensar Barcelona_REcuperar la Ciudad.<br /><br />Las jornadas REpensar Barcelona (2005-2008) se configuran como un espacio de intercambio de conocimiento y pensamiento. En un formato de debate abierto se propone reflexionar entorno a las problemáticas de la ciudad contemporánea desde sus múltiples aspectos: historia, antropología, arquitectura, urbanismo, economía, ecología, cultura, movimientos vecinales...','SiteSize',0,'theora','contents/caratula.jpg','','Vídeo: “La ciutat suplantada” 70’<br>Realització i edició: Sitesize + Col·lectiu REpensar Barcelona <br> HYPERLINK "http://www.sitesize.net" www.sitesize.net HYPERLINK "http://www.repensarbarcelona.org/" www.repensarbarcelona.org/<br>Càmara: Pol González Novell<br>So: Carlos Gómez<br>Postproducció: Gloria Martí (Hangar)','La ciutat suplantada, La ciudad suplantada, The supplanted city, Repensar Barceloma, Barcelona, Col.lectiu REpendar Barcelona, colectivo REpensar Barcelona, Antropologia, arquitectura, urbanismes, economia, ecología',true))
)
 es configuren com un espai d’intercanvi de coneixement i pensament. En un format de debat obert es proposa reflexionar entorn a les problemàtiques de la ciutat contemporània des de les seves múltiples vessants: història, antropologia, arquitectura, urbanisme, economia, ecología, cultura, moviments veïnals...<br /><br />This constitutes a collective undertaking which seeks to rename and afford meaning to words that have lost their meaning. It is an endeavour which brings together myriad voices from across the city and includes individuals associated with the project REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat (Rethink Barcelona_Recover the City).<br /><br />The REpensar Barcelona (2005-2008) seminars are conceived as a forum for the exchange of knowledge and ideas. In the form of an open debate, the issues put forward for discussion include the problems of the contemporary city from its multiple dimensions: history, anthropology, architecture, urban planning, the economy, the environment, culture, local movements, etc.<br /><br />Este es un ejercicio colectivo para volver a nombrar y dar sentido a palabras que han perdido su significado, es un ensayo polifónico que recorre diferentes espacios de la ciudad con algunas de las personas vinculadas al proyecto REpensar Barcelona_REcuperar la Ciudad.<br /><br />Las jornadas REpensar Barcelona (2005-2008) se configuran como un espacio de intercambio de conocimiento y pensamiento. En un formato de debate abierto se propone reflexionar entorno a las problemáticas de la ciudad contemporánea desde sus múltiples aspectos: historia, antropología, arquitectura, urbanismo, economía, ecología, cultura, movimientos vecinales...','SiteSize',0,'theora','contents/caratula.jpg','categories','Vídeo: “La ciutat suplantada” 70’<br>Realització i edició: Sitesize + Col·lectiu REpensar Barcelona <br> HYPERLINK "http://www.sitesize.net" www.sitesize.net HYPERLINK "http://www.repensarbarcelona.org/" www.repensarbarcelona.org/<br>Càmara: Pol González Novell<br>So: Carlos Gómez<br>Postproducció: Gloria Martí (Hangar)','La ciutat suplantada, La ciudad suplantada, The supplanted city, Repensar Barceloma, Barcelona, Col.lectiu REpendar Barcelona, colectivo REpensar Barcelona, Antropologia, arquitectura, urbanismes, economia, ecología',true))
)
)
)
)
<br /><br /><br /><br />La descripción objetiva de un sistema, en su sentido tradicional, es imposible...W. Heisenberg<br /><br /><br />Partiendo de la afirmación científica de que todo nuestro lenguaje tradicional va unido al concepto necesario de objetivad (como prejuicio), microfugas, trata de mostrar la inevitable participación de la subjetividad en cualquier proceso perceptivo y por ende representativo.<br /><br />Según ésto, cualquier lenguaje, está constituido por axiomas-prejuicio, y con ello, todo lo que sea la utilización a priori de un lenguaje, es prejuicioso.<br /><br />Con ello, damos cabida a la tradición, como bastón necesario para cualquier desarrollo conceptual.<br /><br />Aquí se explica la verdad de la mentira, como contradicción utilizada de herramienta, (a pesar de ser conscientes del simulacro que esto supone), para concretar eventualmente verdades efímeras (las cuales son más bien algo y no nada). Una forma que ironiza el acercamiento científico a la representación.<br /><br />Sobre el prefijo micro, decir cabe, que entiende la lógica conceptual desde un punto de vista micrológico, releyendo las suposiciones a priori a partir del principio de incertidumbre, (¿Qué ocurre cuando no observamos un sistema?, ¿Es posible determinar un algo en concreto?), dando así cabida a la posibilidad, como accidente o precipitación impredecible (fuga).<br /><br /><br />Puede que sea mi filosofía, pero no deja de ser una tontería...A. Einstein.<br /><br />Alberto Gracia<br /><br />“Microfugas” és el nom que rep el treball que Alberto desenvolupa a través d’instal·lacions basades en la interdisciplinarietat, utilitzant eines tan diverses com el vídeo, el dibuix, l’acció puntual, el so o els sensors analògics. A través del riure, la banalitat i el joc d’experimentació estètica, l’esdeveniment artístic és plantejat des de la possibilitat i al·ludeix a l’atzar i a l’accident, la catàstrofe i l’espectacle, i la relació entre allò virtual i allò real.<br /><br />A. La principal base de la teva obra és emprar material refusat per a tornar-lo a convertir en un material que pot emprar-se, i que en algunes ocasions pren certes iniciatives (en el cas del petits robots), com en “Microfugas” (Barcelona 2008). ¿Dones vida a aquests objectes que no la teníen o ja havien mort, els hi tornes la vida perquè ets una espècie de salvador o fas el paper de Déu creant objectes per a desenvolupar un nou món?<br /><br />Realment, en provocar eutanasies o “bones morts”, intento posar accent a la percepció. És a dir, davant la situació<br />informativa i hiperconsumista tenim diverses opcions. Una sería la política de la frenada, basada en l’oposició extremista en el fluxe dels sucessos (maig 68’ zero a l’esquerra). Un altre sería la total adecuació cínica a la situació, amb les veles desplegades a favor del vent (Homo consumiens, zero a la dreta).<br />La que ens ocupa és una actitud quínica, és a dir, la propagació d’objectes-plaga, sota la disfressa de la neutralitat.<br />Basant-nos en la percepció, donant cabuda al que ens ha passat per alt. Hi ha una diferència important amb el cinisme, doncs aquesta proposta sorgeix d’una base conscient i implicada, on la ironía és la forma. En el meu treball, la ironía que suposa provocar eutanasies, resta en mostrar la percepció com una fet impossible de l’objectivitat, posant atenció en la inevitable partcipació de la subjectivitat. No es tracta d’actuar com un mag, més bè al contrari, en mostrar de forma irònica el treball inútil del que pretèn pretendre quelcom mostrant un mecanisme, la maquinació com un fet precari i insuficient en relació amb l’acte perceptiu. Amb això és dona més importància al sentir que al pensar. En proposar el títol<br />“In memoriam” (documents maquinològics), ironitzo sobre la nova tendència d’arxiu, com un flotador o un paraigües, mostrant la inutilitat del propi fet (tendències que donen importància a la memòria històrico-personal com a acte romàntic-melanocòlic). Aquesta actitud irònica provoca ambigüitat ¿serà estúpid aquest xaval? ¿ens estarà putejant?...ni una cosa ni l’altre, a l’únic que estic putejant és a mi mateix, per dedicar-me a L’ART.<br /><br />B. En algunes de les teves peces existeix un cert component sexual. Podem veure un pit, una sabata femenina o títols com “Masturbació”. ¿Vols donar-li un sexe a aquelles creacions que busquen les seves pròpies limitacions a les que anomenes sísfies? ¿Vols buscar una forma d’identificació personal o vols arrancar-nos un somriure?<br /><br />En resposta a la segona qüestió...l’utilitzar fenòmens sexuals passa per donar cabuda a un subjectivisme del que ens és impossible escapar, entenent l’acte de la creació com un fenòmen més genital, més que genial. És a dir, un posició irònica en front les tendència radicalment buides o postmodernes, que funionen molt bè en el circuit artísitc. Desde el meu punt de vista, no són més que situacions escatològicament voyeuristes, observadors del que passa com una cosa<br />indeglutible...pur distànciament. La sexualitat és apropament (micrología del porno) i repetició (perverisó íntima de l’home domesticat), intentant no oblidar el vertader motor de l’acció, lo sinistre, lo repetitiu, lo perversiu...les idees no sorgeixen com un fet genial, sinó com a fruït d’una acolulació (l’humà no tè res de genial, només repeteix buscant una paraula). Sí busco fer riure, aquest és l’objectiu de tot el que faig, per molta serietat que posi en plantejar-lo (ironía de jo mateix). En general, tot el meu treball juga enotrn a l’arquetip d’artista: ni artista genial, ni artista genital, senzillament un ent perceptiu i conscinet (un fet molt normal...).<br /><br />C. En el projecte “Microfugues”, la proposta “50 miligrams, 11 formes d’evitar el diluvi” cito: “- L’estímul de la proposta ve donat pel fet de veure el fenòmen de l’enfermetat com una finestra per a dir alguna cosa, essent aquesta reflex de la norma, la llei i la tendència, en definitiva, la situació socio-cultural en general i l’art contemporàni en particular-”. Sembla que amb aquests frase parles sobre els processos de medicalització com a forma d’establir paràmetres de “normalitat”. Si aquests paràmetres es qüestionen constantment ¿què pretens hibridant aquestes qüestions d’art amb la formalització mèdica pel control de les societats?<br />Parteixo de la situació “crisis”, entesa com a falta de mètode o incertidumbre radical. La societat de la precipitació, de la<br />noticia com accident a sobre de la precipitació, es presenta com un continu diluvi, on les coses passen a gran velocitat, per tant proposo entendre la situació com a enfermetat, i les actituts artísitques contemporànies (tendència al objectivisme, i en el cas del kitsch, lo pintoresc de la situació), com a càpsules-flotador per afrontar massa liquidesa.<br />Això a nivell de la situació de l’art. En els aspectes sociològis, la medicalització actúa com analogía amb el que he citat,<br />lo sindical (resistència utòpica, la base de l’hipocresía), s’ha desdoblegat en l’enfermetat, s’han cambiat les armes dels camperols pel prozak (sóc un malalt més no sóc millor que la resta, canvi del rotllo cool pel rotllo repetitiu cool-o –medicalització creativa). “Millor malalat que encabornat” s’ha convertit en el lema de la postmodernitat, a nivell artístic i altres nivells veient en la píldora la ficció la virtualitat...una vía d’escapament per a plantejar noves situacions.<br /> ','Hangar.org',0,'theora','contents/alberto4-3%20copy-H.264%20a%20300%20kbps.jpg','same_cat','','Alberto gracia, Microfugas',true))
![](javascript:ChangeTrack('4%3A3-tvboy-H.264%20a%20300%20kbps-ol.flv',929,'TVBOY','29-06-2009','Artistes Residents','Salvatore Benintende a.k.a. TVBOY nacido en Palermo y criado en Milán es un artista hijo del postmodernismo. Comenzó su carrera de artista haciendo graffities para luego pasar esa misma estética al lienzo. Sus pinturas reflejan las aventuras y desventuras de TVBOY, un niño cuya cabeza está atrapada en un aparato de televisión. Su estética está fuertemente marcada por el neo-punk y busca representar la idea de sociedad como "caldo de cultivo" en el que todas las tendencias se entremezclan para fundirse en un todo indiferenciable muy propio del pensamiento postmoderno. Sus obras presentan por ello, un continuum de refjejos de diferentes técnicas y estilos impuros que se solapan y yuxtaponen para exponer la idea de un mundo en el que ya no existen límites posibles. ','Hangar.org',0,'theora','contents/4%3A3-tvboy-H.264%20a%20300%20kbps.jpg','same_cat','','tvboy, graffity, streetart, manga, pop, ',true))
)
)
)
)
)
<br /><br /><br /><br />La descripción objetiva de un sistema, en su sentido tradicional, es imposible...W. Heisenberg<br /><br /><br />Partiendo de la afirmación científica de que todo nuestro lenguaje tradicional va unido al concepto necesario de objetivad (como prejuicio), microfugas, trata de mostrar la inevitable participación de la subjetividad en cualquier proceso perceptivo y por ende representativo.<br /><br />Según ésto, cualquier lenguaje, está constituido por axiomas-prejuicio, y con ello, todo lo que sea la utilización a priori de un lenguaje, es prejuicioso.<br /><br />Con ello, damos cabida a la tradición, como bastón necesario para cualquier desarrollo conceptual.<br /><br />Aquí se explica la verdad de la mentira, como contradicción utilizada de herramienta, (a pesar de ser conscientes del simulacro que esto supone), para concretar eventualmente verdades efímeras (las cuales son más bien algo y no nada). Una forma que ironiza el acercamiento científico a la representación.<br /><br />Sobre el prefijo micro, decir cabe, que entiende la lógica conceptual desde un punto de vista micrológico, releyendo las suposiciones a priori a partir del principio de incertidumbre, (¿Qué ocurre cuando no observamos un sistema?, ¿Es posible determinar un algo en concreto?), dando así cabida a la posibilidad, como accidente o precipitación impredecible (fuga).<br /><br /><br />Puede que sea mi filosofía, pero no deja de ser una tontería...A. Einstein.<br /><br />Alberto Gracia<br /><br />“Microfugas” és el nom que rep el treball que Alberto desenvolupa a través d’instal·lacions basades en la interdisciplinarietat, utilitzant eines tan diverses com el vídeo, el dibuix, l’acció puntual, el so o els sensors analògics. A través del riure, la banalitat i el joc d’experimentació estètica, l’esdeveniment artístic és plantejat des de la possibilitat i al·ludeix a l’atzar i a l’accident, la catàstrofe i l’espectacle, i la relació entre allò virtual i allò real.<br /><br />A. La principal base de la teva obra és emprar material refusat per a tornar-lo a convertir en un material que pot emprar-se, i que en algunes ocasions pren certes iniciatives (en el cas del petits robots), com en “Microfugas” (Barcelona 2008). ¿Dones vida a aquests objectes que no la teníen o ja havien mort, els hi tornes la vida perquè ets una espècie de salvador o fas el paper de Déu creant objectes per a desenvolupar un nou món?<br /><br />Realment, en provocar eutanasies o “bones morts”, intento posar accent a la percepció. És a dir, davant la situació<br />informativa i hiperconsumista tenim diverses opcions. Una sería la política de la frenada, basada en l’oposició extremista en el fluxe dels sucessos (maig 68’ zero a l’esquerra). Un altre sería la total adecuació cínica a la situació, amb les veles desplegades a favor del vent (Homo consumiens, zero a la dreta).<br />La que ens ocupa és una actitud quínica, és a dir, la propagació d’objectes-plaga, sota la disfressa de la neutralitat.<br />Basant-nos en la percepció, donant cabuda al que ens ha passat per alt. Hi ha una diferència important amb el cinisme, doncs aquesta proposta sorgeix d’una base conscient i implicada, on la ironía és la forma. En el meu treball, la ironía que suposa provocar eutanasies, resta en mostrar la percepció com una fet impossible de l’objectivitat, posant atenció en la inevitable partcipació de la subjectivitat. No es tracta d’actuar com un mag, més bè al contrari, en mostrar de forma irònica el treball inútil del que pretèn pretendre quelcom mostrant un mecanisme, la maquinació com un fet precari i insuficient en relació amb l’acte perceptiu. Amb això és dona més importància al sentir que al pensar. En proposar el títol<br />“In memoriam” (documents maquinològics), ironitzo sobre la nova tendència d’arxiu, com un flotador o un paraigües, mostrant la inutilitat del propi fet (tendències que donen importància a la memòria històrico-personal com a acte romàntic-melanocòlic). Aquesta actitud irònica provoca ambigüitat ¿serà estúpid aquest xaval? ¿ens estarà putejant?...ni una cosa ni l’altre, a l’únic que estic putejant és a mi mateix, per dedicar-me a L’ART.<br /><br />B. En algunes de les teves peces existeix un cert component sexual. Podem veure un pit, una sabata femenina o títols com “Masturbació”. ¿Vols donar-li un sexe a aquelles creacions que busquen les seves pròpies limitacions a les que anomenes sísfies? ¿Vols buscar una forma d’identificació personal o vols arrancar-nos un somriure?<br /><br />En resposta a la segona qüestió...l’utilitzar fenòmens sexuals passa per donar cabuda a un subjectivisme del que ens és impossible escapar, entenent l’acte de la creació com un fenòmen més genital, més que genial. És a dir, un posició irònica en front les tendència radicalment buides o postmodernes, que funionen molt bè en el circuit artísitc. Desde el meu punt de vista, no són més que situacions escatològicament voyeuristes, observadors del que passa com una cosa<br />indeglutible...pur distànciament. La sexualitat és apropament (micrología del porno) i repetició (perverisó íntima de l’home domesticat), intentant no oblidar el vertader motor de l’acció, lo sinistre, lo repetitiu, lo perversiu...les idees no sorgeixen com un fet genial, sinó com a fruït d’una acolulació (l’humà no tè res de genial, només repeteix buscant una paraula). Sí busco fer riure, aquest és l’objectiu de tot el que faig, per molta serietat que posi en plantejar-lo (ironía de jo mateix). En general, tot el meu treball juga enotrn a l’arquetip d’artista: ni artista genial, ni artista genital, senzillament un ent perceptiu i conscinet (un fet molt normal...).<br /><br />C. En el projecte “Microfugues”, la proposta “50 miligrams, 11 formes d’evitar el diluvi” cito: “- L’estímul de la proposta ve donat pel fet de veure el fenòmen de l’enfermetat com una finestra per a dir alguna cosa, essent aquesta reflex de la norma, la llei i la tendència, en definitiva, la situació socio-cultural en general i l’art contemporàni en particular-”. Sembla que amb aquests frase parles sobre els processos de medicalització com a forma d’establir paràmetres de “normalitat”. Si aquests paràmetres es qüestionen constantment ¿què pretens hibridant aquestes qüestions d’art amb la formalització mèdica pel control de les societats?<br />Parteixo de la situació “crisis”, entesa com a falta de mètode o incertidumbre radical. La societat de la precipitació, de la<br />noticia com accident a sobre de la precipitació, es presenta com un continu diluvi, on les coses passen a gran velocitat, per tant proposo entendre la situació com a enfermetat, i les actituts artísitques contemporànies (tendència al objectivisme, i en el cas del kitsch, lo pintoresc de la situació), com a càpsules-flotador per afrontar massa liquidesa.<br />Això a nivell de la situació de l’art. En els aspectes sociològis, la medicalització actúa com analogía amb el que he citat,<br />lo sindical (resistència utòpica, la base de l’hipocresía), s’ha desdoblegat en l’enfermetat, s’han cambiat les armes dels camperols pel prozak (sóc un malalt més no sóc millor que la resta, canvi del rotllo cool pel rotllo repetitiu cool-o –medicalització creativa). “Millor malalat que encabornat” s’ha convertit en el lema de la postmodernitat, a nivell artístic i altres nivells veient en la píldora la ficció la virtualitat...una vía d’escapament per a plantejar noves situacions.<br /> ','Hangar.org',0,'1','contents/alberto4-3%20copy-H.264%20a%20300%20kbps.jpg','same_keys','','Alberto gracia, Microfugas',true))
)
)
){kind=link}
){kind=link}
){kind=link}
<br /><br /><br /><br />La descripción objetiva de un sistema, en su sentido tradicional, es imposible...W. Heisenberg<br /><br /><br />Partiendo de la afirmación científica de que todo nuestro lenguaje tradicional va unido al concepto necesario de objetivad (como prejuicio), microfugas, trata de mostrar la inevitable participación de la subjetividad en cualquier proceso perceptivo y por ende representativo.<br /><br />Según ésto, cualquier lenguaje, está constituido por axiomas-prejuicio, y con ello, todo lo que sea la utilización a priori de un lenguaje, es prejuicioso.<br /><br />Con ello, damos cabida a la tradición, como bastón necesario para cualquier desarrollo conceptual.<br /><br />Aquí se explica la verdad de la mentira, como contradicción utilizada de herramienta, (a pesar de ser conscientes del simulacro que esto supone), para concretar eventualmente verdades efímeras (las cuales son más bien algo y no nada). Una forma que ironiza el acercamiento científico a la representación.<br /><br />Sobre el prefijo micro, decir cabe, que entiende la lógica conceptual desde un punto de vista micrológico, releyendo las suposiciones a priori a partir del principio de incertidumbre, (¿Qué ocurre cuando no observamos un sistema?, ¿Es posible determinar un algo en concreto?), dando así cabida a la posibilidad, como accidente o precipitación impredecible (fuga).<br /><br /><br />Puede que sea mi filosofía, pero no deja de ser una tontería...A. Einstein.<br /><br />Alberto Gracia<br /><br />“Microfugas” és el nom que rep el treball que Alberto desenvolupa a través d’instal·lacions basades en la interdisciplinarietat, utilitzant eines tan diverses com el vídeo, el dibuix, l’acció puntual, el so o els sensors analògics. A través del riure, la banalitat i el joc d’experimentació estètica, l’esdeveniment artístic és plantejat des de la possibilitat i al·ludeix a l’atzar i a l’accident, la catàstrofe i l’espectacle, i la relació entre allò virtual i allò real.<br /><br />A. La principal base de la teva obra és emprar material refusat per a tornar-lo a convertir en un material que pot emprar-se, i que en algunes ocasions pren certes iniciatives (en el cas del petits robots), com en “Microfugas” (Barcelona 2008). ¿Dones vida a aquests objectes que no la teníen o ja havien mort, els hi tornes la vida perquè ets una espècie de salvador o fas el paper de Déu creant objectes per a desenvolupar un nou món?<br /><br />Realment, en provocar eutanasies o “bones morts”, intento posar accent a la percepció. És a dir, davant la situació<br />informativa i hiperconsumista tenim diverses opcions. Una sería la política de la frenada, basada en l’oposició extremista en el fluxe dels sucessos (maig 68’ zero a l’esquerra). Un altre sería la total adecuació cínica a la situació, amb les veles desplegades a favor del vent (Homo consumiens, zero a la dreta).<br />La que ens ocupa és una actitud quínica, és a dir, la propagació d’objectes-plaga, sota la disfressa de la neutralitat.<br />Basant-nos en la percepció, donant cabuda al que ens ha passat per alt. Hi ha una diferència important amb el cinisme, doncs aquesta proposta sorgeix d’una base conscient i implicada, on la ironía és la forma. En el meu treball, la ironía que suposa provocar eutanasies, resta en mostrar la percepció com una fet impossible de l’objectivitat, posant atenció en la inevitable partcipació de la subjectivitat. No es tracta d’actuar com un mag, més bè al contrari, en mostrar de forma irònica el treball inútil del que pretèn pretendre quelcom mostrant un mecanisme, la maquinació com un fet precari i insuficient en relació amb l’acte perceptiu. Amb això és dona més importància al sentir que al pensar. En proposar el títol<br />“In memoriam” (documents maquinològics), ironitzo sobre la nova tendència d’arxiu, com un flotador o un paraigües, mostrant la inutilitat del propi fet (tendències que donen importància a la memòria històrico-personal com a acte romàntic-melanocòlic). Aquesta actitud irònica provoca ambigüitat ¿serà estúpid aquest xaval? ¿ens estarà putejant?...ni una cosa ni l’altre, a l’únic que estic putejant és a mi mateix, per dedicar-me a L’ART.<br /><br />B. En algunes de les teves peces existeix un cert component sexual. Podem veure un pit, una sabata femenina o títols com “Masturbació”. ¿Vols donar-li un sexe a aquelles creacions que busquen les seves pròpies limitacions a les que anomenes sísfies? ¿Vols buscar una forma d’identificació personal o vols arrancar-nos un somriure?<br /><br />En resposta a la segona qüestió...l’utilitzar fenòmens sexuals passa per donar cabuda a un subjectivisme del que ens és impossible escapar, entenent l’acte de la creació com un fenòmen més genital, més que genial. És a dir, un posició irònica en front les tendència radicalment buides o postmodernes, que funionen molt bè en el circuit artísitc. Desde el meu punt de vista, no són més que situacions escatològicament voyeuristes, observadors del que passa com una cosa<br />indeglutible...pur distànciament. La sexualitat és apropament (micrología del porno) i repetició (perverisó íntima de l’home domesticat), intentant no oblidar el vertader motor de l’acció, lo sinistre, lo repetitiu, lo perversiu...les idees no sorgeixen com un fet genial, sinó com a fruït d’una acolulació (l’humà no tè res de genial, només repeteix buscant una paraula). Sí busco fer riure, aquest és l’objectiu de tot el que faig, per molta serietat que posi en plantejar-lo (ironía de jo mateix). En general, tot el meu treball juga enotrn a l’arquetip d’artista: ni artista genial, ni artista genital, senzillament un ent perceptiu i conscinet (un fet molt normal...).<br /><br />C. En el projecte “Microfugues”, la proposta “50 miligrams, 11 formes d’evitar el diluvi” cito: “- L’estímul de la proposta ve donat pel fet de veure el fenòmen de l’enfermetat com una finestra per a dir alguna cosa, essent aquesta reflex de la norma, la llei i la tendència, en definitiva, la situació socio-cultural en general i l’art contemporàni en particular-”. Sembla que amb aquests frase parles sobre els processos de medicalització com a forma d’establir paràmetres de “normalitat”. Si aquests paràmetres es qüestionen constantment ¿què pretens hibridant aquestes qüestions d’art amb la formalització mèdica pel control de les societats?<br />Parteixo de la situació “crisis”, entesa com a falta de mètode o incertidumbre radical. La societat de la precipitació, de la<br />noticia com accident a sobre de la precipitació, es presenta com un continu diluvi, on les coses passen a gran velocitat, per tant proposo entendre la situació com a enfermetat, i les actituts artísitques contemporànies (tendència al objectivisme, i en el cas del kitsch, lo pintoresc de la situació), com a càpsules-flotador per afrontar massa liquidesa.<br />Això a nivell de la situació de l’art. En els aspectes sociològis, la medicalització actúa com analogía amb el que he citat,<br />lo sindical (resistència utòpica, la base de l’hipocresía), s’ha desdoblegat en l’enfermetat, s’han cambiat les armes dels camperols pel prozak (sóc un malalt més no sóc millor que la resta, canvi del rotllo cool pel rotllo repetitiu cool-o –medicalització creativa). “Millor malalat que encabornat” s’ha convertit en el lema de la postmodernitat, a nivell artístic i altres nivells veient en la píldora la ficció la virtualitat...una vía d’escapament per a plantejar noves situacions.<br /> ','Hangar.org',0,'theora','contents/alberto4-3%20copy-H.264%20a%20300%20kbps.jpg','same_auth','','Alberto gracia, Microfugas',true)){kind=link}
![TVBOY](javascript:ChangeTrack('4%3A3-tvboy-H.264%20a%20300%20kbps-ol.flv',929,'TVBOY','29-06-2009','Artistes Residents','Salvatore Benintende a.k.a. TVBOY nacido en Palermo y criado en Milán es un artista hijo del postmodernismo. Comenzó su carrera de artista haciendo graffities para luego pasar esa misma estética al lienzo. Sus pinturas reflejan las aventuras y desventuras de TVBOY, un niño cuya cabeza está atrapada en un aparato de televisión. Su estética está fuertemente marcada por el neo-punk y busca representar la idea de sociedad como "caldo de cultivo" en el que todas las tendencias se entremezclan para fundirse en un todo indiferenciable muy propio del pensamiento postmoderno. Sus obras presentan por ello, un continuum de refjejos de diferentes técnicas y estilos impuros que se solapan y yuxtaponen para exponer la idea de un mundo en el que ya no existen límites posibles. ','Hangar.org',0,'theora','contents/4%3A3-tvboy-H.264%20a%20300%20kbps.jpg','same_auth','','tvboy, graffity, streetart, manga, pop, ',true)){kind=link}